Aquest llibre és, des del meu punt de vista, una “xicoteta” joia. És un llibre senzill i molt emotiu.

És probablement l’obra més reconeguda de Yoko Ogawa, ja que ha sigut traduïda a diverses llengües, entre altres a l’anglés, castellà, italià, francés, … (originàriament va ser publicada en 2003 en japonés i es van vendre dos milions i mig de còpies).

El llibre presenta la relació entre un professor de matemàtiques, que només és capaç de retindre una memòria de 80 minuts, la seua assistenta i el seu fill (Root). Les Matemàtiques són les que permeten en certa mesura la comunicació del professor amb el món i de fet suposen el punt de contacte del professor amb l’assistenta i posteriorment amb Root.

En particular es presenten alguns detalls de la Teoria de Nombres i com el professor és capaç de donar un significat a nombres tan particulars com 5 671 455, que és la quantitat de nombres primers inferiors a cent milions (podeu comprovar-ho ací).

Jo diria que un tractament molt adequat d’aquest llibre és el fet de presentar resultats matemàtics per al lector, a través de l’assistenta i de Root. D’alguna manera ens podem sentir identificats amb l’assistenta o amb Root, intentant entendre algun dels problemes que presenta el professor. Però sobretot ho fa fent-nos partícips en el dia a dia en una problemàtica com la de no poder recordar. L’autora presenta de manera molt clara (utilitzant els sentiments de l’assistenta, que en la cultura japonesa tendeixen a no mostrar-se en públic) la tristor de saber que una persona a qui li tens una estima especial no puga recordar res del que vaja a viure. Així i tot, l’esforç de Root i de l’assistenta per a aconseguir que el professor siga feliç és fantàstic.

També mostra a un personatge, com la cunyada, que inicialment pareix molt “fosc”. Potser en la cultura japonesa siga una difícil posició la que ha de mantindre, posició que queda clara cap al final de l’obra.

Sempre m’han agradat les històries on no queda exactament clar el rol o les accions de cada personatge. Les relacions entre ells poden anar descobrint-se poc a poc, amb certes pinzellades que permeten obrir diversos camins a la imaginació. És molt gratificant anar descartant possibles camins amb nous detalls, proporcionats de manera subtil, de manera pausada però sense excedir-se en el temps. Crec que aquest llibre ho aconsegueix, o almenys així m’ha paregut a mi.

Si el llegiu espere que us agrade 😉

Existeix també una pel·lícula (disposa de subtítols en castellà) que podeu veure ací. La història presenta certs canvis respecte al llibre, però jo diria que és prou fidel a l’obra. Jo crec que és una pel·lícula (o una història) amb la qual és difícil no deixar caure alguna llàgrima.