Temps enrere vaig començar el camí de comentar llibres en aquest minúscul racó, i això que, a priori, considerava que era un camí atrevit. La raó és, probablement, que sempre m’ha sigut difícil compartir una opinió sobre la creació d’altres persones, i més tenint en compte que potser no sempre dispose de la capacitat i enteniment suficients per a fer-ho. Així i tot, el vaig començar, inclús amb la sensació de córrer un cert risc.
Per començar, vaig necessitar fer referència a un llibre molt especial anomenat “La luz de la oscuridad”, d’un gènere que no formava part d’allò sobre el que considerava que tenia un cert control (control fictici, per cert). No obstant, vaig allunyar la sensació de risc i em vaig atrevir a descriure allò que jo no havia creat amb un adjectiu. Va ser fàcil, ja que allò “jutjat” em va sorprendre, sobrepassant allò per al que estava preparat.
Després d’un llarg temps d’haver deixat eixe curt camí que vaig començar temps enrere, crec que és hora de tornar a iniciar-lo fent referència a un llibre que he adquirit fa poc i que té una certa connexió amb el llibre que he mencionat. I com no podia ser d’una altra manera, de nou ho faig amb un control mínim sobre la seua forma i el seu contingut.
El llibre que us presente (i sense dubte recomane), és un llibre de poesia anomenat Las razones del viento (Ed. Renacimiento) d’un company de feina anomenat José Iniesta, un company del que he aprés moltes coses, en moments escassos però profunds. Des del meu punt de vista un model a seguir en diverses facetes que per a molts, poden passar desapercebudes.
Si l’objectiu de la seua poesia és, entre d’altres, emocionar, pel que fa referència a mi, he de dir que ho ha aconseguit. Llegint alguns poemes (en total en són 52 els que presenta el llibre) he pogut visualitzar la “insuficiència” de l’aproximació racional al món, que en el meu cas és, probablement, prou elevada.
Sempre m’havia preguntat per què escollir escriure poesia quan es podia optar per escriure sense eixa limitació estructural. Pensava que la poesia limitava la possibilitat d’una explicació adequada d’allò que es volia transmetre. Ara, amb l’ajuda de la lectura pausada d’aquest llibre, he entés que estava equivocat. Inclús quan no haja entés el missatge o propòsit originari dels poemes, què importa? alguns els he transformat en propis, potser compartint la seua visió,… potser amb una visió diferent.
Us mostre a continuació un poema del llibre, que m’ha donat una resposta a la raó per la qual vaig començar a escriure aquest bloc, potser un granet d’arena en un mar quasi infinit, però alhora un “mardemates” en un granet d’arena.
Potser la meua resposta siga distinta d’allò que va originar el poema, inclús podria arribar a ser pràcticament oposada a la idea originària, però com ja he comentat: què importa?
En conclusió, un llibre que m’ha proporcionat un nou enfoc sobre el significat de la poesia. Ara la miraré amb uns altres ulls, la llegiré de manera diferent… la faré meua. Una cosa que he d’agrair-li al meu company.
Per cert, per si és del vostre interés, el dia 22 d’abril es realitzarà una presentació del llibre en la llibreria Pàgina 3 d’Oliva. Segur que escoltar o comentar amb l’autor alguns aspectes del llibre serà molt interessant.
Mar de mates 