Una de les “ferramentes” més importants dels nombres naturals, és el principi d’inducció matemàtica.
Probablement es tracta del mecanisme de demostració més potent per a l’obtenció de fórmules on intervenen els nombres naturals. Inclús la definició dels nombres naturals necessita d’aquest principi, i per tant, podríem dir que més que una ferramenta és una propietat dels nombres naturals, potser la propietat fonamental dels nombres naturals.
I què és exactament aquest principi?
Suposem que tenim una determinada propietat que anomenarem P, que depén d’un determinat valor natural n, cosa que expressarem com P(n). Anem a exigir que la propietat, per a cada valor natural que elegim, siga o vertadera o falsa.
Anem a posar un exemple d’una determinada propietat:
P(n): L’última xifra del nombre natural n és 3
P(1) seria falsa.
P(2) també seria falsa.
P(3) seria vertadera, i també serien vertaderes P(13), P(23), P(33),…
Clarament aquest exemple tracta una propietat que no és certa per a tots els nombres naturals.
Ara bé, com podríem demostrar que una determinada propietat és vàlida per a tots els nombres naturals? Hauríem de provar amb tots els nombres naturals? La resposta es troba en el principi d’inducció matemàtica, que consisteix en les següents dues condicions:
- Tenim una propietat que és certa per al valor 1, és a dir, P(1) és certa.
- Si la propietat és certa per a un valor determinat, també serà certa per al següent valor, és a dir, si P(k) és certa, també serà certa P(k+1).
Si tenim aquestes dues condicions, tindrem que la propietat és certa per a tots els nombres naturals.
*Una variant típica per a demostrar una propietat referent als nombres naturals a partir d’un natural determinat, que denominarem a, només requeriria modificar la primera condició del principi d’inducció per a confirmar que P(a) és certa.
Anem amb un exemple senzill:
P(n): La suma de 1+2+…+n és igual a n·(n+1)/2
Per a demostrar aquesta propietat hem de comprovar les dues condicions del principi d’inducció.
P(1) = 1 = 1·(1+1)/2. Efectivament tenim 1 = 1 que és cert.
Ara haurem de veure que suposant que 1+2+…+k = k·(k+1)/2 siga cert, també ho serà que 1+2+…+k+(k+1) = (k+1)·(k+2)/2.
I això és molt senzill de veure, ja que:
1+2+…+k+(k+1) = k·(k+1)/2 + (k+1) = (k+1)·[k/2 +1] = (k+1)·(k+2)/2
Per tant acabem de veure que aquesta propietat és certa per a tots els nombres naturals.
Podeu provar multitud de fórmules utilitzant el principi d’inducció. A continuació us propose una propietat per a practicar. Demostrar que 3^(4n) + 9 és un múltiple de 10.